Guerra, relacions de poder i fiscalitat negociada: els orígens del contractualisme al regne de València (1238-1330).

Aquest llibre és fruit de la tesi doctoral “Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 – c. 1365)”, que l’autor va defensar a la Universitat Pompeu Fabra en juny del 2011 i per la qual va rebre la Beca “Notari Raimon Noguera” sobre època medieval en la seua XXIa edició.

La relació entre la comunitat i els governants, entre la cosa pública i els prínceps, pot ser caracteritzada a través de la noció de contractualisme, entenent aquest, de manera genèrica, com la doctrina i el sistema de govern basats en un contracte tàcit segons el qual els governants havien de respectar els drets i les llibertats dels membres de la comunitat política, alhora que aquests havien d’obeir els primers per tal d’obtenir, tots plegats, un profit comú. D’aquesta manera, en totes les estructures governamentals formades durant els segles baixmedievals existiren pràctiques i teories contractuals que vehicularen de manera prioritària la relació entre els sobirans i els súbdits, però aquelles es materialitzaren de diferent manera en funció de les diverses estructures socials de cada lloc.

La Corona d’Anglaterra, per exemple, ha estat tradicionalment considerat un dels paradigmàtics pel que fa al respecte del monarca vers el contracte que el lligava als seus súbdits.

A la Corona d’Aragó la noció de pactisme ha fet fortuna en el conjunt de la historiografia ibèrica, atès que els monarques tenien majors dificultats per a imposar la seua voluntat política i extraure recursos fiscals, que en la Corona de Castella.