Raimon Noguera coneix Pablo Picasso de la mà del seu amic Joan Prats i de Jaume Sabartés. Com a conseqüència, primer, d’una relació professional i després també personal amb Picasso, esdevé promotor i assessor jurídic de la constitució del Museu Picasso de Barcelona, i de la “Donació Picasso” a Barcelona el 1970, es a dir, de tota l’extensa col·lecció que la família del pintor (mare, germana i nebots) te a Barcelona: 921 obres de la seva etapa infantil i juvenil.

Noguera ho descriu així:
«[...] las donaciones al Museo, que uno y otro [Picasso y Sabartés] quisieron crear, y que se han convertido en monumento perpetuo de su amistad y testimonio indiscutible de su amor a Barcelona.»
(Raimón Noguera, «El amor a Barcelona», Destino, 2224, maig de 1980).

Picasso troba en “maître Noguera” primer, i en “el amigo Raymundo Noguera” després, un conseller idoni per llegar a Barcelona part de la seva obra, la que, segons les seves paraules, més s’estimava. La relació del pintor i Noguera serà llarga i franca, i durarà fins a la mort de l’artista.

Anys després, el 1985, el propi Noguera fa donació al Museu Picasso dels llibres, catàlegs, aiguatintes i aiguaforts que el pintor li va dedicar i regalar.